dimecres, 5 de maig del 2010

Els nets de la Quinta... Sòm naltros!

Aquest bloc, apart d'esdevindre un punt de trovada, vol fer un sentit homenatge a tots aquells valents, que van lluitar per la llibertat d'un poble, el nostre poble, el poble català.
Aquesta batalla, la mare de les batalles de la Guerra Civil Espanyola, va tindre lloc al riu Ebre, desde la Terra Alta de Tarragona, a la seva part occidental, fins Mequinenza, Saragossa, a la seva part oriental i va succeïr entre els mesos de juli a novembre de 1938.
En resum, aquesta batalla, va començar per una táctica militar provocada per l'exèrcit nacional, després d'ocupar Teruel, van desembarcar a Vinaroz, el 20 de febrer de 1938, les tropes nacionals, quedant dividit en dos per una cuña, el territori que dominava el gobern del Frente Popular.
Amb aquestes perspectives tant poc afalagadores(recordem una de les màximes de Juli Cèsar "divideix i vencerás"), el general Vicente Rojo, ideà un plà tàctic per alleugerir la pressió que els nacionals feien a l'exércit de la part de Castelló fins l'Ebre.
Aquest pla consistia en atacar de forma fulminant, les forces nacionalistes a l'altre costat de l'Ebre.
Per a aquesta missió, comptava amb el coronel de milicias Joan Modesto, que dirigiria la recentment creada Agrupació Autònoma de l'Ebre, d'uns 100.000 valents.
D'aquests valents, una bona part era l'anomenada "Quinta del Biberó", nois catalans de 17 o 18 anys, amb poca o cap experiència en combat, pertanyien a la quinta de 1941.
L'ofensiva començà el dia 25 de juli, siguent els focus mès importants els compresos entre Riba-Roja, Flix i Ascó.
Van aconseguir trepitjar l'altre banda del riu amb relatiu èxit, ocupant la Fatarella,Pàndols i Cavalls, però els problemes d'avituallament i els contraatacs de l'aviaciò nacional, acaben amb una tenaç resistencia de l'exèrcit republicà.
Una batalla èpica que van lliurar els nostres avis, si senyor.
Amb humiltat, em pregunto, que hagués succeït si La Quinta del Biberó, hagués guanyat aquesta batalla? Com viuriem ara?
D'altra banda, m'agradaria trovar a gent que, com jo, tenim sang d'aquests guerrers sense por a la mort.

S'obre el debat!!

Us deixo una versió dels segadors una mica "juantxi", però te la seva gràcia...